cuando sienta que me vaya abajo

Quan em senti defallir, em perdré pels teus carrers. Quan em senti defallir, buscaré la teva brisa. Quan em senti defallir, em llegiré les teves paraules.

París-Sacré Coeur 1-1.jpg

A vegades les persones necessitem empentes, no per ajudar-nos a acabar de caure, evident, sinó tot el contrari, per animar i fer-nos creure que tot allò que fem, malgrat la seva senzillesa, val la pena. Fa dies que li dono voltes a aquest escrit, doncs com sempre em diuen no acabo de valorar massa tot allò que faig i fer públic un missatge que parla de tot el contrari em costa, però el missatge d’en Xavier em va arribar al cor, bé,  potser no tant ;), em va agradar molt i el guardo per rellegir-lo aquells dies que em sento defallir, que em manquen forces per tirar endavant amb tot. Tot ve del meu escrit al blog de cuina sobre el premi del concurs de Maison Courgette, un missatge de resposta directe al meu mail que diu així:

‘Enhorabona ! no saps pas com me’n alegro dels teus èxits. Humils, senzills, discrets, però èxits a la fi, premi a la constància, a la perseverança, a la senzillesa, a la humilitat i a la grandesa de la feina que fas. Per tu, per a la teva satisfacció personal i per els demés, els teus fills primer, que vegin que tenen una gran mare, que si fa falta, si les coses van a pitjor, té els sants collons de sortir endavant ella sola davant el mon, si cal. Això és una dona !!!

Escrit a raig, Xavier.’

Moltes gràcies, crec que no cal dir res més. 🙂 Aquestes imatges avui van per tu.

julio 2013

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s