vejez

Vidreres 30-01-13 2-1

Costa escriure, a vegades els esdeveniments són tan aclaparadors que la ment es col·lapsa, però necessites buidar el pap, no cal que et clavin una pistola al clatell per dir tot allò que portes dins, que carregues amb el pas lent de les hores, dels dies, dels mesos, però que et sembla que tot hagi sobrevingut de cop, on els records, els sentiments disparen directament des d’un temps llunyà, com si el temps intermedi no hagués existit. Però de cop hi volta tot fa acte de presència, la memòria pot crea carpetes dins la nostra ment i arxivar segons els seus desitjos i capricis, però arriba un dia que ja no pots fugir.

No és fàcil fer front al pas del temps,  fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els sentiments.  M’agradaria que m’envaís la fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.

La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres.

febrero 2013

Vidreres 30-01-13 10-1Vidreres 30-01-13 11-1

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s